1979
– 2013: 35 estius “fent” bici
Els
orígens es remunten a l’any 1965 quan dues adolescents, l'Eulàlia i jo mateixa, planificàvem una ruta en
bici per les terres del Vallès. La proposta no va ser ben acollida
pels pares i vam decidir que ho faríem “quan fóssim grans”.
El 1979 vam fer la proposta a quatre més: la Montserrat, la Margarita, la Núria i la Conxita i la segona setmana de juliol vam fer la primera ruta amb bici. Van ser sis dies pedalant per l'Empordà, amb bicis sense marxes, sense haver-les revisat, algunes deixades... i
amb els conseqüents problemes mecànics! Anàvem amb banyador i sense gorres ni cascs, no havíem sentit a parlar de la roba tècnica. Ens impulsava les ganes de fer una
activitat esportiva juntes, de viure una aventura. Malgrat els freqüents problemes mecànics va ser un èxit!
Dormíem en
cases de coneguts, per tant el recorregut el marcaven aquestes cases: Banyoles,
Galliners, Sant Miquel de Fluvià, Torroella, la Bisbal... També en càmpings.
Pedalàvem
per carreteres secundàries – no coneixíem els camins – i anàvem vestides més
per anar a la platja que per anar en bicicleta. L’equipatge el dúiem a sobre,
amb motxilles, aleshores les alforges aquí eren desconegudes. Vam decidir que ho seguiríem fent cada estiu fins que fóssim velletes.
I així va
començar tot.
El resum: 35 rutes
en bici, una diferent cada any i tres noves ciclistes: la Mariona, la Maria i la Marga, 17 fills i 2 néts en total.
Portem bicis bones, alforges, anem amb coulottes, guants i casc, portem al dia
les vacunes i hem après la mecànica bàsica de la bici. Tenim
uns “estatuts” que acostumem a revisar durant el viatge de tornada.
|
Acostumem a viatjar al punt de partida en transport
públic (tren, vaixell...) En alguna ocasió hem llogat una furgoneta.
Actualment
la més gran té 68 anys i la més jove 57. Fem rutes tipus Vies Verdes, evitem
les carreteres. Acostumem a fer uns 50 kms diaris, pedalem durant les hores que
el sol no apreta gaire i parem sempre al migdia; les amanides i les migdiades
són un clàssic en les nostres rutes! Dormim en cases o en fondes, ja fa anys
que no ho fem en tendes!
Cada una
de nosaltres té un rol: una o dues acostumen a fer les propostes de les rutes, una
altra les organitza, n’hi ha un parell que dominen més el tema de la mecànica,
una sempre porta farmaciola, una altra és la més experta en mapes de camins,
una sempre fa la crònica, dues fan el reportatge fotogràfic.
Hi ha qui
té les cames potents i gaudeix amb les pujades i hi ha qui no les té tant però
no li fan por les baixades pronunciades; hi ha qui mai no agafa la bici durant
el curs i alguna per a qui la bici és el seu transport urbà.
Un cop al
mes ens reunim a casa d’alguna de nosaltres i parlem de l’estiu mentre sopem. Dels
sopars en podríem fer un llibre de cuina!
I quin és
el resultat? Una amistat molt forta, una complicitat de germanes i molta il·lusió
per a seguir-ho fent... De moment les arrugues i els cabells blancs no ens anquilossat
les cames!